fe2
[pl.fes ]
1 1 f. [LC] [DR] Creença ferma en la fidelitat, en la veracitat, en la capacitat, d'algú, en la veritat d'alguna cosa, en l'eficàcia d'alguna cosa. Tenir fe en algú. Prestar fe a algú. Una persona digna de fe. Prestar fe a una notícia. Una notícia digna de fe. Tenir fe en un medicament.
1 2 [LC] en fe de loc. prep. Perquè hom cregui fermament en (una cosa).
2 1 f. [HIH] [LC] Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o a un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
2 2 f. [LC] [RE] Creença en els dogmes revelats d'una religió. Perdre la fe. Home de poca fe. Fer acte de fe. La ciència i la fe. Fe cristiana, fe musulmana.
2 3 f. [LC] [RE] Virtut teologal per la qual hom creu en les veritats revelades per Déu. Fe, esperança i caritat.
2 4 f. [HIH] [RE] [LC] Conjunt de dogmes i creences d'una religió. Fe budista, fe cristiana, fe musulmana. La propagació de la fe.
3 1 f. [LC] Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Mancar a la fe donada, jurada. Jurar per sa fe. A fe d'home honrat.
3 2 f. [LC] Fidelitat a algú. El vassall devia fe al seu senyor.
3 3 [LC] a bona fe [o a fe, o a fe de Déu, o a fe de cristià, o a fe de món, o per ma fe] Fórmules per a afirmar d'una manera rotunda i emfàtica. A fe que és cert! A fe de Déu que mai no havia vist res semblant.
3 4 [LC] [AD] donar fe d'alguna cosa Certificar-la.
3 5 [LC] [AF] fe d'errates Llista de les errates d'un llibre.
3 6 [LC] [RE] fe de baptisme Certificació d'haver estat batejat algú.
3 7 [LC] fe de vida Certificat de l'existència d'una persona donat per l'autoritat competent.
3 8 [DR] fe pública Autoritat legítima atribuïda a notaris, secretaris de jutjats i de tribunals i a altres funcionaris, perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics.
3 9 [LC] fer fe Testimoniar, servir de prova.
4 1 f. [LC] bona fe Manca de malícia.
4 2 [LC] mala fe Malícia .
5 f. [HIG] En heràld., moble que representa dues mans en faixa que s'encaixen.
[pl.